Revisa el artículo sobre el Pla de Barris i Viles en castellano aquí.
La convocatòria del Pla de Barris i Viles de Catalunya 2025-2029, la primera que es posarà en marxa sota el nou marc de la Llei de Barris 11/2022, està prevista per al proper mes de juliol. Amb una inversió global de 1.600 milions d’euros, aquest ambiciós programa té com a objectiu transformar barris i pobles catalans al llarg dels propers cinc anys, impulsant entre 100 i 120 projectes de regeneració integral que combinin transformació física, transició ecològica i acció sociocomunitària.
Aquesta nova etapa pot convertir-se en un referent per al conjunt de l’Estat, tal com ho van ser en el seu moment les convocatòries derivades de la Llei de Barris 2/2004, que van suposar un punt i apart en les polítiques de regeneració urbana. Avui, sota el paraigua de la nova llei i amb una mirada actualitzada que dona resposta als reptes del canvi climàtic, la creixent desigualtat i la necessitat de models urbans més resilients i inclusius, el Pla de Barris impulsarà programes de transformació física, transició ecològica i acció sociocomunitària per reduir desigualtats, millorar les condicions de vida i garantir l’accés a serveis i a un habitatge digne, als barris més vulnerabilitzats del territori català.
Així, després de l’aprovació imminent del decret, el proper mes es llançarà la primera convocatòria d’ajudes, destinada a municipis amb àrees que compleixin criteris de vulnerabilitat, permetent subvencions per a intervencions urbanístiques, ambientals i socials que assegurin una actuació integral i efectiva.
A continuació, et descrivim les claus que tenim fins ara del nou Pla de Barris i Viles.
Una mica de context: el valor de la regeneració urbana
La planificació urbana és una eina clau per definir una visió de ciutat a llarg termini, orientada cap a models més justos, saludables i sostenibles. Permet ordenar el creixement del territori, millorar l’eficiència dels recursos i articular polítiques que responguin tant a les necessitats immediates de la ciutadania com als grans reptes estructurals del present i del futur.
Les ciutats i territoris no parteixen de zero. Estan travessats per dinàmiques socials i econòmiques que configuren el seu dia a dia. Cada municipi, cada territori, cada barri, afronta una realitat única, marcada per les seves pròpies vulnerabilitats, però també per les seves capacitats. Tanmateix, molts d’aquests reptes locals —com l’accés a l’habitatge, l’envelliment de la població, la mobilitat o la qualitat de l’espai públic— no poden desvincular-se dels grans desafiaments globals com l’emergència climàtica, la transició energètica o l’augment de les desigualtats socials. Aquests fenòmens, tot i que sovint es tracten per separat, estan profundament interconnectats.
En aquest context, la regeneració urbana es presenta com una de les estratègies més potents per transformar les nostres ciutats. No es tracta només d’intervenir en el pla físic o de millorar l’estètica urbana, sinó d’actuar sobre el conjunt de factors que condicionen la vida urbana. Regenerar no és només rehabilitar edificis o renovar carrers: és enfortir els vincles veïnals, fomentar la inclusió, recuperar l’entorn natural i construir comunitats més sostenibles, justes i resilients.
Tanmateix, perquè sigui realment efectiva, la regeneració urbana s’ha d’entendre com un procés col·lectiu, en el qual la comunitat local participi activament en la definició de prioritats i en la implementació de solucions. Només així es garanteix que les transformacions responguin a les necessitats reals de les persones que habiten els barris, i no només a interessos externs o especulatius.
Per això, més que una intervenció puntual, la regeneració urbana és una aposta política i social pel dret a la ciutat. Una oportunitat per reconciliar les àrees urbanes amb les naturals, els aspectes socials amb els aspectes espacials i la vida quotidiana amb les estratègies de futur. Una via per imaginar, des de l’àmbit local, un futur comú més habitable i equitatiu per a tothom.
El cas del Pla de Barris i Viles
En els darrers mesos, aquest compromís polític s’ha concretat amb l’impuls de diversos plans estratègics, no només agendes urbanes o documents similars, sinó també amb el llançament de la convocatòria del Pla EDIL, finançat amb fons FEDER, que ha promogut l’elaboració de propostes de Plans d’Actuació Integral a molts municipis del territori.
Seguint aquesta perspectiva integral i participativa, Catalunya ha posat en marxa el nou Pla de Barris i Viles, un ambiciós programa finançat per la Generalitat que preveu invertir fins a 1.600 milions d’euros al llarg de cinc anys per regenerar ciutats.
Aquesta iniciativa s’emmarca en la Llei 11/2022, o “Llei de millora urbana, ambiental i social dels barris i les viles de Catalunya”, i busca transformar entorns urbans vulnerables mitjançant intervencions integrals que combinin rehabilitació física, sostenibilitat ambiental i inclusió social. Aquesta llei, hereva de la Llei 2/2004 de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial, així com del seu Pla de Barris associat, executat entre 2004 i 2010, estableix el marc normatiu per impulsar plans de millora en nuclis antics, polígons de blocs dels anys 50 a 70, zones periurbanes i altres àrees vulnerables que pateixen segregació socioeconòmica.
L’objectiu és millorar la qualitat de vida als municipis a través de la rehabilitació d’habitatges, espais públics i equipaments, alhora que s’aborden qüestions com l’eficiència energètica, la naturalització de les ciutats i l’enfortiment del teixit sociocomunitari.
Com s’organitzarà?
Tot i que s’espera que la convocatòria es publiqui al juliol, fins ara s’ha apuntat que el nou Pla de Barris es desplegarà en cinc convocatòries anuals, amb una inversió total de 1.600 milions d’euros —1.000 milions aportats per la Generalitat i 600 pels municipis. Amb això, es vol finançar entre 100 i 120 projectes transversals de transformació física, transició ecològica i acció sociocomunitària.
Segons la informació que es coneix fins ara, els municipis podran presentar les seves propostes des del llançament de la convocatòria fins al 30 de setembre, definint àrees d’intervenció que compleixin els criteris d’“Àrea d’Atenció Especial”, basades en indicadors de vulnerabilitat social, econòmica i ambiental. Aquests criteris inclouran una renda mitjana per persona inferior a la mitjana catalana i condicions urbanes precàries com dèficit de serveis bàsics, degradació ambiental i problemes d’accessibilitat. La metodologia per identificar les àrees prioritàries es basarà en indicadors de vulnerabilitat que es detallaran a la convocatòria.
Els projectes hauran d’abordar de manera integral tres àmbits estratègics:
- Transformacions físiques: rehabilitació d’habitatges i millora d’espais públics.
- Transició ecològica: adaptació climàtica i naturalització urbana.
- Acció sociocomunitària: programes d’inclusió, ocupació local i participació ciutadana.
A més, es tracta de projectes de cofinançament. El percentatge de cofinançament variarà segons la mida del municipi: les ciutats grans hauran d’aportar el 50%, mentre que els municipis petits podran rebre fins a un 70-75% de finançament. Es preveu que els projectes seleccionats es resolguin abans de final d’any, per poder incloure’ls en la planificació pressupostària de 2026.
Definint un procés col·lectiu
La llei posa l’accent en la participació ciutadana des del primer moment, assegurant que les comunitats locals estiguin implicades en el disseny, execució i seguiment dels projectes. Es fomentaran diversos nivells de participació, tant en el treball amb la comunitat com en la coordinació interna dels ajuntaments, per garantir intervencions transversals.
El Pla de Barris i Viles vol crear comunitats de pràctica i aprenentatge col·lectiu. Mitjançant jornades tècniques, consells assessors i espais d’intercanvi d’experiències entre municipis, es pretén consolidar un ecosistema col·laboratiu que permeti escalar bones pràctiques i millorar les capacitats institucionals en planificació urbana amb impacte social.
En paral·lel, la Generalitat organitzarà sessions informatives i tècniques —està prevista una primera sessió tècnica explicativa de la convocatòria per al 15 de juliol— per ajudar els municipis a elaborar les seves propostes i justificar les àrees d’intervenció. Així mateix, la Diputació de Barcelona ha aprovat una ajuda de 225.000 euros perquè els municipis puguin contractar assistència tècnica per preparar les candidatures. A més, per garantir una implementació efectiva, s’ha creat el Comissionat de Barris i Viles, que coordinarà les accions del pla i oferirà suport tècnic als municipis, i s’establirà una Oficina Tècnica de Barris i Viles per assessorar els ajuntaments i facilitar la gestió de les convocatòries.
Aquest nou Pla de Barris no només recupera l’esperit de les polítiques públiques que van transformar molts barris de Catalunya, sinó que actualitza el seu enfocament per afrontar reptes com el canvi climàtic, la desigualtat social i la necessitat de models urbans més sostenibles i inclusius. Es tracta, en definitiva, d’una oportunitat única per reimaginar els nostres barris com a espais vius, resilients i construïts col·lectivament.
Per una regeneració integral i participada
El Pla de Barris i Viles de Catalunya és tant un programa d’inversió en entorns urbans vulnerables com una nova aposta per repensar la ciutat des de la col·lectivitat, l’equitat i la sostenibilitat. En recuperar la tradició de polítiques urbanes compromeses amb la millora de la vida quotidiana, busca posar al centre les persones i el seu dret a habitar espais dignes, segurs i accessibles, la qual cosa és especialment important en un context marcat per les crisis derivades de l’emergència climàtica, la desigualtat social i la necessitat de models urbans més sostenibles i inclusius.
La regeneració urbana, entesa tant com a eina urbanística com a posicionament polític per millorar la ciutat des dels seus barris, ha definit la trajectòria de Paisaje Transversal, fins al punt de constituir part de la seva pròpia essència. Projectes com Regenera Virgen de Begoña (VdB) i, en el cas concret de Catalunya, Olot més Bé, són exemples directes d’iniciatives que es nodreixen de l’impuls generat pels programes del Pla de Barris, intervencions amb les quals hem desenvolupat metodologies participatives per implicar activament la ciutadania en la definició de plans de regeneració integral, orientats a millorar la sostenibilitat urbana i enfortir la cohesió social. A partir d’aquest impuls, hem tingut l’oportunitat de posar en pràctica aquestes metodologies per a la regeneració urbana en altres contextos i territoris, transferint aprenentatges i acompanyant processos de regeneració urbana en diferents ciutats del nostre país.
Avui, davant d’aquesta nova etapa del Pla de Barris sota el marc de la Llei 11/2022, tornem a involucrar-nos amb l’oportunitat que representa per evolucionar a partir dels aprenentatges acumulats, incorporant amb més èmfasi l’adaptació i la transformació urbana des d’una perspectiva que articuli la justícia social i climàtica, abordant reptes tan crucials com l’accés a l’habitatge, el confort i l’adaptació davant el canvi climàtic, així com l’equitat socioeconòmica. Es tracta d’avançar des dels barris, amb una implicació social directa i una transversalitat tècnica que accelerin i garanteixin transformacions reals en els propers anys, reduint desigualtats i vulnerabilitats davant dels desafiaments futurs.
Una regeneració urbana integral i participativa permet construir noves formes d’habitar. Això, més que una obligació tècnica, és un acte de justícia urbana; un compromís polític, ètic i social amb les generacions presents i futures.